Wheeler
Sento molt no haver-hi dedicat abans alguna parauleta per falta de temps, tot i que cada link de la wikipedia que us he posat dóna per a un bon (i llarg) article, però degut als forts remordiments que he tingut avui finalment m’he decidit dedicar-li uns minuts al següent post ja que el personatge és tota una figura indiscutible de la física moderna, font meva d’inspiració i d’on prové el nom tan característic d’aquest blog. Allà va:
“El temps que em queda sobre la Terra és limitat. I l’interrogant de la creació és tan formidable que, difícilment puc tenir l’esperança de resoldre’l en el temps que em queda”-. John A. Wheeler
Diumenge passat va morir el físic John A. Wheeler als 96 anys en Hightstown (New Jersey). 
Doctorat en la universitat de Johns Hopkins; realitzà aportacions pioneres per al desenvolupament de la teoria de la fissió nuclear, va introduir la matriu S indispensable per a la física de partícules, va difondre el principi antròpic i estudià profundament camps clau de la física teòrica.
En tan sols 16 anys comença els seus estudis de enginyeria on descobrí la seva passió per la física i es graduà en la nota més alta abans d’endinsar-se en investigació de física nuclear junt amb Einstein, Bohr i altres científics importants de l’època. Durant la 2a Guerra Mundial s’uní al Projecte Manhattan i continuà més tard amb el desenvolupament de la bomba de hidrogen, però, la seva curiositat augmentà brutalment pels forats negres (terme adoptat per ell al 1967 a una conferència de NY) i que encara que ja eren hipotetitzats per Schwarzschild al 1916, acabaren absorbint-li gran part de la seua vida, mai més ben dit.
Desprès d’una llarga investigació sobre els estels i la física gravitacional, finalment s’introduí en unes entitats (també ja) hipotetitzades per Framm al 1916, els <<forats de cuc>>, més coneguts com ponts topològics característics d’Einstein-Rosen, que ens anys posteriors va acabar de designar-conceptualitzar-formalitzar:
“This analysis forces one to consider situations…where there is a net flux of lines of force through what topologists would call a handle of the multiply-connected space and what physicists might perhaps be excused for more vividly terming a ‘wormhole’”-. John Wheeler, in Annals of Physics
Finalment conceptualitzaria altres entitats no pas menys curioses com: el forat blanc, el geó, l’espuma quàntica i la geometrodinàmica. També arribà a definir un concepte del temps molt intuïtiu: “Allò que evita que tot pasi plegat”.
En l’última etapa de la seva vida es dedicà a la docència en les universitats de Princeton i Texas, rebent uns anys més tard (i per fi), el Premi Wolf en física (1997). El nobel fou una llàstima ja que se li escapà de les mans, encara que, no per això deixa de ser bon físic modern. Tot i això, durant la seva llarga vida (tenia molt bona salut) va alimentar notablement a una física “futura” que els ciutadans no estavem preparats per concebre-la, i per tant, s’ha convertit en font d’inspiració de molta ciència ficció que circula pel món. Actualment, aquesta camp de la física s’estudia amb delicadesa i ja comença a formar part del temari de moltes titulacions; podem dir doncs, que s’està convertint en la física del present.
La obra de la seva vida és francament per a llicenciats en física, no obstant, va escriure alguns llibres com “Un viatge per la gravetat i l’espai-temps” (1994) [ISBN 978-84-206-9691-1] molt recomanables.
Acabe en un xicotet prefaci que fa a “El Principi Cosmològic Antròpic“; encara que a vegades junt amb la següent (i següents) imatges, inciten moltes vegades a la paradoxa:
“No és únicament que l’home estigui adaptat a l’univers. L’univers està adaptat a l’home. Imagina un univers en el qual una o altra de les constants físiques fonamentals sense dimensions s’alterés en un petit percentatge en un o altre sentit. En tal univers l’home mai hagués existit. Aquest és el punt central del principi antròpic. Segons aquest principi, en el centre de tota la maquinària i disseny del món subjeu un factor donador de vida”.
