Ornithorhynchus anatinus
El Ornithorhynchus anatinus, més conegut com ornitorinc és un animal ben curiós. Té un bec semblant al dels ànecs però més gran i flexible; el seu cos és molt similar al de les llúdries, amb un pelatge marró i suau; amb una cua semblant a la dels castors, però que sols els serveix per facilitar les maniobres dins l’aigua; tenen urpes en totes les extremitats i entre els dits d’aquestes una membrana que els serveix per moure’s fàcilment pels rius d’Austràlia oriental i Tasmània, el seu hàbitat natural; i en la part del darrere dels genolls compten amb uns agullons amb verí.
A part del seu aspecte físic, sorprenen més encara les seves habilitats. Aquests animalons tenen una orella i un olfacte extremadament fins, podent arribar, fins i tot, a oldre sota la superfície de l’aigua gràcies a uns gens que comparteixen amb gossos i rosegadors. I a part del potent olfacte tenen, tenen també la capacitat de percebre camps elèctrics, capacitat que utilitzen per detectar preses sota la sorra, al fons dels rius.
No obstant tot això, si per alguna cosa és coneix als ornitorincs és per ser l’única espècie no-extinta de la família Ornithorhynchidae, una de les dues famílies (junt amb la Tachyglossidae) de l’ordre dels Monotremes, mamífers que ponen ous!
La femella de l’ornitorinc, dues setmanes després de l’aparellament, pon aproximadament dos ous en un niu i els incuba durant uns deu dies. Quan les cries trenquen la closca, comencen mamar de sa mare gràcies a unes glàndules en la pell d’aquesta (que no són mames) que segreguen la llet.
Doncs bé, pareix ser que l’origen de l’ornitorinc podrà ser descobert molt prompte i també el perquè de les seves peculiars característiques, ja que recentment un grup de científics de la Universitat de Louisiana i la de Washington han desxifrat el codi genètic de l’ornitorinc.
Ja veurem que ens conten d’aquesta bestiola.
Explore posts in the same categories: biologia, zoologia